Un dia d’aquest haig de passar per l’escola a dir que no em presentaré al projecte final. Ja fa una setmana que hauria d’haver dit alguna cosa però no he tingut temps de res. El millor seria anar-hi i parlar amb el tutor i confessar la meva renúncia.
Ja fa anys que rondo per escoles públiques i he tingut molts mestres, mestres d’escola, d’aquests que professionalment s’anomenen professors per què han estudiat una carrera homologada i treballen en una escola o institut i cobren uns diners a final de mes. D’aquest he tingut molts. És impossible recordar-me’n de tots. Només d’uns quants. Els motius del per què els recordo? Ves a saber. Uns els recordo per egocèntrics, altres per mediocres. Uns per neuròtics, per calbs, per tenir mal caràcter, per que em van suspendre injustament, per ser mes amargats que una llimona … pocs per ser exigents, per ser voluntariosos, idealistes, per ser auto-crítics… Pocs per donar exemple, bo o dolent. Només recordo un quants que m’hagin ensenyat a pensar, a tenir criteri i que m’hagin guiat en el procés de créixer, ser més madur i poder ser més lliure en la vida.
El col.lectiu de mestres està es peu de guerra per què li ha vist les orelles al llop. Dic col.lectiu de mestres? Millor dit, col.lectiu de funcionaris. Resulta que la mobilització esclata quant es proposen canvis des de el govern que poden afectar d’una manera ridícula el seu blindatge professional.
Si l’educació no ha de ser diferent a la realitat social en la qual s’intervé és evident que l’ensenyament públic no pot anar a contracorrent. No parlo de temes de disseny de concepció educativa, si no d’aspectes específics com la gestió de centres i les condicions laborals dels docents. Per això mantenir l’ensenyament públic en una mena d’ecosistema tutelat per l’administració, no té sentit. Un ecosistema ha de ser autònom i per cercar l’autonomia, cal estudiar molt profundament els elements que el poden formar i fer canvis escrupolosos i estudiats. No es pot anar a sac. Per això fer una vaga de mestres en el context d’avaluació i d’estudi de la nova llei d’ensenyament ha sigut un error greu que només ha fet que constatar que als mestres lo primer que els importa és defendre la figura del funcionari públic i mantenir l’estatus.
No crec que una proposta d’intervenció en l’ensenyament hagi de ser vista d’una manera tant radical com els professors l’han vist. Els profes estan fent trampa.
