Zu: Ostia

Una proposta que es podrà veure al  Primavera Sound 2009 . Nom del grup: Zu. Escenari : SALA APOLO (ACUARELA SHOWCASE) / Dia : Dimecres 27 de maig / Hora : 23:10:00 /.

Zu. “ostia”

El Petit de Cal Eril

El diumenge de la setmana que ve el Primavera Sound organitza un concert matinal al Parc Joan Miró en el qual participaran entre d’altres grups de música,  El petit de Cal Eril.

El Petit de Cal Eril és un grup de Guissona que ha publicat el que és al meu parer, el millor disc de pop del país en anys (Sargantanes al Sol) i qui sap si d’arreu. Espero que tinguin sort i rebin tots els reconeixements que se’ls hi puguin donar. Com que pel moment el Primavera Sound no té la la decència de posar-los ni al cartell encara que toquin el proper diumenge 30 dins el festival i  gairebé per la patilla, jo els hi retro el meu més sincer reconeixement i els animo a seguir tocant i donar a conèixer la seva música.

Música experimental a la ràdio

Cada setmana s’emet desde Ràdio Castellar del Vallés el programa de música experimental “Ones de Crom”.  Les noves tecnologies permeten difondre fàcilment aquest tipus de format i poder-lo escoltar en diferit; en lo que es coneix com podcast.

Aquesta setmana passada,  el programa va fer una repassada a la música progressiva catalana dels anys 70.

Play!: “Musica progressiva catalana”. 60′

OFFONOFF i els enllaços estilístics

El passat dimarts vaig anar a veure una de les múltiples formacions del baterista Paal Nilssen-Love. Els OFFONOFF van venir a Barcelona gràcies a Arcoyflecha i encetant la gira Europea que els portarà a visitar França, Alemanya, Suïssa i Holanda. La formació de trio es composa pel ja esmentat Paal Nilssen-Love, Massimo Pupillo i Terri Ex.  A la pàgina del myspace (on es pot escoltar un tema del seu disc “Clash” editat per SmallTown Superjazz) us podeu fer una idea de la barbaritat sonora que es va viure el dimarts.

Jo vaig arribar d’hora. Encara no havien obert les portes de la sala i vaig pendre’m una cervesa al bar del costat on estaben casualment els músics dempeus i fent un entrepà amb unes copes de vi.  Xerraven amb les noies de la promotora distesament amb anglès.  En Paal era el més comunicador.  De tota manera no escapàven de la contenció nord-europea  que tant ens sobta als íbers.  Cridava l’atenció la tranquilitat que hi havia.  De fet era impossible endevinar amb aquella estampa el que passaria uns minuts més tard al subsòl de la sala annexa.

Van passar els minuts i van venir els amics amb els quals havia quedat. Vaig avisar a tothom que vaig poder. Estava convençut que podia ser una actuació memorable. Entre cerveses i mentre el bar s’omplia amb gent que també venia a veure el concert, a una parella que no tenia entrada i tampoc tenia coneixement de l’esdeveniment la vam convèncer per baixar als inferns amb la promesa que no seria possible avorrir-se ni quedar-se indiferent.

Jo vaig escapar-me una mica abans per entrar a la sala i veure els teloners “Bèstia ferida“. Només vaig veure la darrera cançó. És una formació molt interessant i il·lustra a la perfecció el corrent estilístic alernatiu i de música experimental que s’està vivint en aquests moments i d’una manera tant potent a la ciutat de Barcelona. Va ser el preludi de prop d’una hora de barbaritat dels OFFONOFF. Només van parar una vegada en mig concert i ves a saber si per desgast físic.

Al final del concert satisfacció generalitzada si no revelació divina. I és que els meus amics avesats a escoltar i tocar música, em van agrair la meva recomanació amb una cara d’haver tingut la primera experiència sexual.  Fins i tot, la noia de la parella que vam convèncer a entrar li va quedar aquesta cara.  Al noi crec que li va quedar la cara d’haver presenciat com la seva companya havia tingut la experiència sexual amb uns altres.

Monstruositat i bellesa al límit de la musicalitat punk, jazz i de tot plegat.

Abans de postejar un video dels OFFONOFF permeteu-me posar-hi un altre que alguna cosa té a veure.

Bon any 2009

IBM 7090

Encara que tingui el blog una mica deixat no el vull abandonar definitivament. Crec que és millor restar en silenci que no pas publicar per publicar. L’arribada de l’any nou m’ha animat a postejar, i de passada fer-vos un regalet que he trobat per la xarxa.

Publicat al 1961 “Music from Mathematics” és una recopilació de cançons generades per un dels primers ordinadors a transistors, concretament  l’IBM 7090, ó el que és el mateix, un “animal” que ocupava un espai brutal, pesava tones i consumia  quantitats d’energia inimaginables per una capacitat de càlcul tant limitada avuí en dia.

Cal destacar el “hit” de Max Mathews “Bicycle Built For Two” en la seva primera versió sense la veu femenina, una pena ja que la segona versió que no està inclosa en el disc  supera la primera de llarg. Pot ser el primer disc tecno de tota la història.

Bon any 2009

TrackList :

01 – Anonymous: Frère Jacques

02 – Orlando Gibbons: Fantasia

03 – Max Mathews: Bicycle Built For Two

04 – John Robinson Pierce: Molto Amoroso

05 – John Robinson Pierce: Variations In Timbre And Attack

06 – John Robinson Pierce: Stochatta

07 – John Robinson Pierce: Five Against Seven (Random Canon)

08 – John Robinson Pierce: Beat Canon

09 – John Robinson Pierce: Melodie

10 – Max Mathews: Numerology

11 – Max Mathews: The Second Law

12 – Max Mathews: May Carol

13 – S.D. Speeth: Theme And Variations

14 – David Lewin: Study No.1

15 – David Lewin: Study No.2

16 – Newman Guttman: Pitch Variations

17 – James Tenney: Noise Study

18 – Max Mathews: Joy To The World

>>DESCARGAR<<

Si pide pass, usar : orpheusmachine

Uploader : orpheusmachine

Future Perfect

FUTURE PERFECT Autolux

Before you split house-train the body you leave behind
there’s only one voice you can count on to keep you down
skin the bees and stripe the ceiling where you wake up
cuz all that movement under cover
is just bad luck

i change my head so i won’t be followed
i change my head so my friends don’t call me
i change my head so no one can fault me
i change my head so i won’t be bored

you know a certain brand of escape that gives you hope
so afraid of being found out you let it go
you never had the kind of focus to play a part
now soar away and give up people
it’s like an art

i change my head so i won’t be followed
i change my head so my friends don’t call me
i change my head so no one can fault me
i change my head so i won’t be bored

Recuerdos musicales de infancia

Recuerdo que no tendría más de 8 años cuando la sintonía emergente del televisor me atrapaba i dirigía la atención a la pantalla. La melodía del saxo, el glisando, el clarinete y la percusión conformaban una combinación única. Una vez atrapada la atención, la mirada quedaba igualmente prendada al ver las imágenes: una travesía en velero a plena luz del día rompiendo las olas por el mar azul y una línea que abria el camino hacia el fin deseado haciendo de hilo conductor en las transiciones que conformaban el clip. La línea era una tirilla de las que se utilizan para abrir el envoltorio de un paquete de tabaco y la animación de la tirilla al desplazarse, hacía entrever la palabra Fortuna. Desde entonces y habiendo vivido la experiencia de escuchar esa música de Gerry Rafferty (Baker Street) y ver esa sucesión de imágenes, no recuerdo haber experimentado una evocación en la televisión tan acertada de tranquilidad, relajación y bienestar. No hacia falta fumar. La experiencia de ver y escuchar ese anuncio de tabaco lo superaba todo.

A la espera de encontrar el anuncio en el ciberespacio os dejo el vídeo musical de la canción en cuestión.

A treballar!

Demà un altre cop començo una temporada de feina rutinària, mileurista…Repararé semàfors, sortejaré cotxes com un torero, programaré seqüencies, escoltaré la ràdio mentre conduèixo, perseguiré senyals digitals, parlaré del temps amb urbanos, mejaré menús de 10 euros, carregaré amb una altre telèfon mòbil …