Innovació, novació, no ció, no (I)

No farà més d’una setmana que vaig escoltar per la televisió un estudi que deia que gairebé el 90% de les empreses d’aquest pais no van invertir ni un cèntim en I+D+I en el darrer any. La xifra és esgarrifosa i diu molt del tarannà del teixit empresarial i dels efectes que se’n deriven.

Sabent això és pot entendre el per què no es crea ocupació especialitzada.  El forat d’una feina es tapa amb una persona que suposadament ha de saber fer la feina en aquell instant, al moment. No es vol que tingui capacitat d’aprenentatge, formació extra o iniciativa. Es necessita que hagi fet la feina alguna altra vegada , allò que en diuen”experiència” però no vista desde la definició més filosòfica del terme del conjunt de coneixements, de vivències, etc, que el subjecte assoleix sobre realitat externa o sobre ell mateix, si no desde l’especifitat pràctica d’una cosa, d’un fet en concret, una repetició de procés.  Cal ser pràctics , treure la feina, vinga, vinga, va, va….

Com que l’empressari no vol innovar, ho aprofita i descarrega aquesta responsabilitat a l’assalariat (normalment molt preparat acadèmicament)  i així s’entent  la precarietat en sous, la temporalitat i la feina mal feta.

L’empressari vol  guanyar diners de la manera més fàcil possible i evadir-se de  responsabilitats de qualsevol mena. Butxaca plena i fora mal de caps!!!.Ara que hi penso… els treballadors també ho diuen..

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s