Adeu Mercè i als camps de concentració

Un altre any d’aglomeracions i de bogeria popular. L’Enric Jardí ho ha retratat molt bé en el seu cartell per a les festes de la Mercè 2007. Cada com em sembla veure més i més gent i que la festa agafa una dimensió més gradiloqüent. La gent s’anima cada cop més a agafar el carrer i sortir a donar una volta fins al tard.

Aquesta demanda de festivitat lluny de tenir sostre, no para d’augmentar i desde l’Ajuntament encara es potencia més. Això té com a conseqüencia sacrificar aspectes qualitatius i fer evident la mediocritat i banalitat que impera en els programadors. A què em refereixo? Home!! Que algú em contesti si no…

A que dona lloc que en el fòrum s’hagi de passar per una discoteca per accedir a un escenari? Si, si … al forum una discoteca!!!!

O per què l’escenari està just al costat de l’esmentada discoteca i el soroll es fa insoportable?, ó per què, per anar en aquell escenari i passar per la discoteca has de ser escorcollat??? Per què no deixen entrar begudes????

Anem a veure!!!! Per què els escenaris estàn apilotonats i el so és mescla continuament???

I, per què hi posen tants pocs lavabos?? Algú sap calcular quantes persones poden cabre en un espai y posar lavabos per a totes les persones???

Preguntes tant bàsiques i complicades com per aturar-se un momentet i pensar; fan que es descobreixi la naturalesa de les coses.

La festa de la Mercè ja ha deixat de ser una festa popular. Les masses de gent ocupen els espais perfectament delimitats per l’Ajuntament com camps de concentració festiva. No volen que se’ls escapi ningú i res. La programació, l’activitat, la intenció, la finalitat, passen a un segón pla. Cal que tot estiqui controlat i cronometrat.

Al Fòrum, els escenaris amb música han substituit els autos de xoc, la nòria i la muntanya rusa. Al Passeig de Gràcia el civisme innunda el carrer entre Aragò i Plaça Catalunya, no pels assistents, segurament propietaris de cotxes contaminats queixosos per la circulació de bicis per les voreres de la Diagonal, si no per la “plantà” de carpes multiculturals, multisostenibles, multieducatives, multibonrotllet … Clar que els estrangers deuen flipar al veure tal pulcritud organitzativa. No hi ha dubte que per a ells és tot un esdeveniment.

Hi ha gent d’aquí però, que també s’ho passa molt bé. Sense anar més lluny, ahir la meva mare va ballar un parell de cançons de country en l’escenari més proper a Plç. Catalunya. Hi haurien més de 200 persones copsant el moment. Desde el BusTurístic descapotable feien fotos, passant a menys velocitat, fins i tot el conductor s’aturava uns segons per que els turistes poquessin inmortalizar el moment amb la musiqueta del Billy Ray Cyrus de fons…

A continuació us poso un vídeo d’en Johnny Cash, la música que li regalaré aquests Nadal a ma mare.

Anuncios

Un Comentario

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s