Surrealisme i decadència a les portes de la biblioteca de Filosofia Geografia i Història de la UB

Tenia previst perdre’m el clàssic i anar a estudiar a la una de les poques biblioteques que hi han obertes el diumenge per la tarda a Barcelona, la biblioteca de les facultats de Filosofia i Història de la UB. No vaig poder entrar perquè van prohibir-me l’entrada al·legant una nova normativa que només permetia l’accés a estudiants de la pròpia universitat i evitar l’onada de furts que es produeixen dins del recinte. Al final van cridar els mossos d’esquadra per fer-me fora.

Ho vaig intentar tot, els he explicat que anava a estudiar i no a robar, els vaig ensenyar el meu carnet d’estudiant vaig parlar amb tots els responsables possibles, però no.

Plovia i vaig decidit quedar-me al porxo assegut al terra, llegir i fer alguna cosa de profit.  Feia fred. Per la porta entrava i sortia gent constantment. Alguns semblaven estudiants, d’altres semblaven simplement veïns del barri, però ells podien entrar i jo no. Llavors, vaig constatar que no és una biblioteca, que és un club. A pocs se’ls demanava el carnet.

Llavors una noia va acostar-se’m i  tancant el seu paraigua va preguntar-me amablement,

-Saps si avui demanen el carnet?

Jo li vaig respondre que no. Pensava amb la mare de la responsable de la biblioteca que m’ha denegat l’entrada, segurament una dona molt idealista i lluitadora que va pagar els estudis universitaris de la seva filla i que deuria estar orgullosa de que estigués treballant en una biblioteca d’una universitat,amb un bon sou, un cap intel·ligent, subordinats…Caram! que orgullosa deuria estar la mare de la filla.

La noia va mirar la porta de la biblioteca i després de comprovar el transit, va somriu-re, va obrir el paraigua i se’n va anar.

Vaig intentar estudiar però tenia fred, plovia i pensava que la situació no tenia solta. Vaig axecar-me convençut de poder entrar decidit que la meva acció pacífica acabaria triomfant. Prèviament vaig informar als guàrdies de seguretat de la meva decisió. Després, vaig empenyer però el blocatge dels dos guàrdies va ser millor. Van cridar als mossos d’esquadra i van venir dues patrulles. També vaig enrecordar-me de les mares dels quatre mossos i com d’orgulloses deurien estar de tenir fills que posen ordre pels carrers i adrecen a estudiants…

Pels pèls que no van detenir-me però van despatxar-me amb el “consell” d’anar-me’n a casa, i van fer-me fora… com a un borratxo.

En un primer moment vaig tenir ràbia, però ara sento pena, molta pena…

El mon al revés

El món al revés

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s