Cementiri nuclear, Sí! per favor!

Entenc que feriré moltes sensibilitats en dir el següent però jo sóc dels pocs que acceptarien un cementiri nuclear. Se que vivint al mig de Barcelona i al costat d’edificis nous de trinca al barri del Poble Nou la meva convicció d’acceptar les despulles de matèria radioactiva és del tot impossible de ser acceptada, ni tant sols a tràmit. Seria impossible fer-lo en una urbe com Barcelona. A BCN hi viu molta gent.

El primer pensament per ubicar un cementiri nuclear passa per triar el lloc quant més allunyat millor. I allunyat d’on? De qui?. Un amic enginyer em va comentar no fa gaire que la solució del problema de la ubicació es basaria en trobar el punt òptim en una funció on hi haguessin les vides humanes quantificades amb costos econòmics, les despeses, els beneficis socials, etc. Tot quantificat amb diners. Es fàcil d’entendre, matemàticament, x, y … Els paràmetres poden canviar-se però l’enginyeria donarà el resultat ideal que faci complir els requisits. Es pot arribar on es vulgui amb els càlculs, o gairebé… Si es vol resoldre el problema amb termes fenomenològics o epistemològics l’enginyeria no serveix. Si tampoc es vol triar el pensament doncs només queda adreçar-se al Parlament o sintonitzar la tele quant surt un tal Jorge Javier Vázquez.

L’enginyeria pot solucionar molts problemes però no pot fer res protegir als ciutadans de les pors, ni dels interessos particulars de cadascú. Es pot estar en contra d’un cementiri nuclear perquè es té por però també per la ignorància de no saber o voler reconèixer quin és l’origen de molta de l’electricitat que gastem, és pot estar en contra perquè no ens volem fer responsable de la brutícia que generem, perquè volem continuar vivint sense saber més, perquè la nostra casa al costat d’un cementiri nuclear es devaluarà (i no podrem llogar-la als turistes).

Viatjar en avió és molt segur però a mi em dona iuiu. Ho veieu. Jo tampoc tampoc em salvo. Però sóc conscient i m’alegro de saber que hi ha gent que es diferent i que veu la vida d’altres maneres.

Al contrari del que pensa el Joan Barril i exposa en l’article d’avui al Periodico de Catalunya, jo diria sí a un cementiri nuclear.

M’imagino la instal·lació al llarg dels temps, estàtica, hermètica, majestuosa, com una piràmide egípcia, com la catedral gòtica més sagrada, contenidora de les relíquies del mateix omnipresent.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s