“Qui no te feina el gat pentina”. Les frases fetes

Totes les frases fetes les dotem de grans veritats, però és un error pensar que totes les frases fetes responen a veritats absolutes. Les frases fetes són formacions lingüístiques de significat comú entre una comunitat de parlants. La senzillesa de la significació, la idea fonamental, pot variar una mica depenent de la complexitat de la frase, el significat individual  de les paraules que formen la frase feta o la pròpia construcció evocadora de la idea fonamental. Per exemple, la frase feta “Agua corriente no mata a la gente”  fora de gran utilitat en els temps que no es coneixia la química moderna i s’associava l’aigua que brollava de rius i fonts com la més òptima pel consum de boca. Actualment aquesta frase feta no pot ser més fal·laç.

Una frase feta, com qualsevol altra formació lingüística de caràcter popular com els refranys o proverbis simplifiquen una idea. Són molt precises però cal tenir en compte de la manera que es fan servir aquestes construccions: qui les fa servir, qui les escolta i en quin context es porten a terme.

Només llegint el titular, en el context en el qual a algú li arriba aquest full, hom s’imagina una o reflexió única a priori i de manera irracional. Potser algú pot imaginar-se que és una reflexió sobre “la pèrdua de temps de les organitzacions polítiques en la cerca de solucions” o “la conveniència de mantenir el model polític per part d’alguns” o un text crític sobre “la pobresa intel·lectual del país”, etc.

Així doncs, si a priori ens imaginem una idea concreta i individual d’una frase feta que és una construcció molt acotada d’una realitat cultural per ella mateixa pregunte’m-nos com podem estar segurs que, en un context determinat, amb un context discursiu determinat com per exemple en un discurs polític, la frase feta conserva una idea precisa. La resposta és evident. La frase feta és tant inexacte que es fa molt difícil extreure d’aquestes formacions lingüístiques una conclusió, ensenyament o norma.

Preguntem-nos per exemple és veritat que “qui la fa la paga”,  que es pot “acabar com el rosari de l’aurora”, que estem en un “carrer sense sortida”, que pot haver “un xoc de trens”, que “anem cap a l’abisme”. Evidentment que la significació d’aquestes frases fetes es tant fràgil i interpretable com persones hi han en aquest món.

El valor d’una argumentació basada en aquest tipus de construccions no és precisa. Malgrat tot, és efectiva per la distracció, per evitar el raonament elaborat, per amagar la complexitat, la debilitat argumental i el dubte.

Com a conclusió d’aquest raonament m’agradaria alertar d’aquestes construccions lingüístiques, donar a conèixer la naturalesa de la inexactitud del llenguatge i poder protegir dels som coneixedors d’aquestes estratègies i s’aprofiten dels que ho ignoren. Ja esteu vacunats.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s