El Tercer Món a alta velocitat

Ja és oficial. Espanya acaba d’entrar en el club de paisos conegut com el Tercer Món.  Segons la wiki, el tercer món agrupa una sèrie de paisos amb unes característiques peculiars: endeutament econòmic, altes taxes d’atur, subdesenvolupament, analfabetisme i deficiència política i administrativa. Si això, li sumem els indicadors que determinen l’índex de pobresa situat en el 28,9%, es pot dir amb tota certesa que ja vivim en un país tercermundista.

Ahir per la nit es va produir un accident inversemblant que ha costat la vida a dotzenes de persones. Dic inversemblant perquè des de una perspectiva tècnica, es gairebé impossible que un fet com aquest es pugui produir.

Un tren és un sistema de transport centenari tancat i perfectament organitzat.  El sistema de transport funciona a partir del desplaçament de cotxes sobre rails. Els rails permeten que els cotxes que circulen tinguin una trajectòria definida. Per tant, la definició de la trajectòria de la via es defineix en el moment de construir la infraestructura i amb paràmetres perfectament dissenyats.

El trens o tipus de ramals que hi circulen pels rails (màquina tractora i cotxes) poden tenir característiques diferents. No es el mateix una màquina tractora que una altra, ni la carrega que arrossega amb els vagons que porta enganxats. Malgrat alguns elements més, la idea del funcionament és així de simple.

El tren és un sistema de transport totalment controlable i autònom

Les causes que originen un accident d’un vehicle que es mou per sobre de rails per descarrilament poden ser diverses però poden ser previsibles ja que la idea de mantenir un vehicle d’acer de mil·les de tones, correctament fabricat sobre una plataforma correctament construïda, fa que sigui molt complicat que hi hagi un accident per descarrilament en condicions normals.

El sistema de transport ferroviari permet tenir un control molt exhaustiu en tots els elements que el formen: el seguiment dels trens, la infraestructura, la gestió administrativa, etc.

La gran simplicitat del funcionament d’aquest transport topa però amb la complexitat de la gestió de la infraestructura, ja que les vies i els trens necessiten d’un manteniment exhaustiu. La gestió del tràfic també és molt important ja que una via es fa servir per molts trens i cal un sistema coordinat de tràfic per assegurar el pas d’un sol tren per una sola via a l’hora.

qualsevol persona pot muntar un sistema de control remot i fer-lo servir amb el seu telèfon mòbil

Els descarrilaments són fets excepcionals.  Els sistemes de control de qualsevol sistema crític no són una novetat y han anat sofisticant-se amb els anys. Podem arribar a pensar que alguns d’aquest sistemes poden arribar a considerar-se obsolets al comprovar que, en aquests moments, qualsevol persona pot muntar un sistema de control remot i fer-lo servir amb el seu telèfon mòbil.

Ahir va descarrilar a Galícia un tren de passatgers d’alta velocitat en una corba i s’apunta la causa l’excés de velocitat. La via és nova de trinca, i el tren un comboi de disseny de 2007.  No va topar amb una altre tren. Tampoc va haver-hi cap sabotatge. No hi havia canvis d’agulles a les vies. Tampoc hi havia cap pas a nivell. El conductor no va detectar cap avaria. Bé, sembla que el conductor va acceptar passar pel tram accidentat a més velocitat de l’adequada. Ja han transcendit detalls de la conversa del conductor al centre de control i de les que s’hi pot extreure la seva intuïció sobre el rics de descarrilament. Les imatges de l’accident són esfereïdores

Res de les dotzenes de dispositius de seguretat del tren i del centre de control que immobilitzen el comboi si hi ha una avaria greu o un comportament susceptible a provocar un accident. Res de la velocitat inadequada monitoritzada des del centre de control.

Només en un context de tercer món puc entendre l’accident. És la única manera d’entendre quin país hem construït i quines persones es envolten en la nostra quotidianitat.

No crec que cap més polític de pa sucat amb oli utilitzi a partir d’ara la metàfora del “xoc de trens” o “descarrilament”. Aquesta gent, la que fa servir aquesta mena de metàfores, són els mateixos que no presten l’atenció als veritables problemes i erosionen l’estat dia a dia. Són els mateixos que no presten atenció a la realitat. Ells prefereixen viure en la metàfora. La realitat se’ls fa gran. No l’entenen. No es culpa d’ells. Són simplement inútils i mediocres.

Morir en un accident d’aquesta manera és trist, però viure-ho és insuportable.

El meu reconeixement als morts i als seus familiars.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s