Viatge a lo desconegut

Algú va dir que el soroll és germà bastard de la música o allò que la música popular és a la música clàssica. Els dos conceptes, música i soroll, comparteixen la majoria de trets comuns: silenci, freqüències audibles i patrons.

Lluny de ser antagonistes, la música i el soroll es confonen, s’interpel·len i es complementen. Ens pot molestar com el brunzit més irritant la música clàssica que se’ns obliga a escoltar dins el tren o podem gaudir de passatges sònics desconeguts i a partir de la nostra percepció i natura més profunda.

Segurament, el viatge perceptiu del fet musical és anterior al llenguatge i malgrat que l’home ha evolucionat amb tècnica i coneixement, conservem aquesta facultat de percepció sonora profundament dins del nostre cervell.

Suposo que en aquells temps, en quals els nostres ancestres despertaven i encara no havien sofisticat formes de comunicació com el llenguatge, ja existiria la transcendència i el pensament més enllà de la de la mort.

Fa uns pocs milers d’anys el cristianisme va aportar una nova mirada a l’existència humana transformant en humà lo transcendent i fent servir l’escriptura com l’eina de divulgació i comunicació. Afortunadament hem anat molt més enllà.

En aquests dies de celebració de Setmana Santa, d’ascensions, miracles i d’ostentació ritual, proposo fer l’esforç d’apropar-vos als nostres orígens d’una manera més primitiva gaudint del següent vídeo. Sons terrenals i silencis esfereïdors. Un aproximació breu a lo desconegut d’anada i tornada.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s