Categoría: política

Jorge Luis Borges

Entrevista a Jorge Luis Borges en Televisión Española en el programa “A Fondo”, 1976.

Jorge Francisco Isidoro Luis Borges 1 KBE (Buenos Aires, 24 de agosto de 1899Ginebra, 14 de junio de 1986) fue un escritor argentino, uno de los autores más destacados de la literatura del siglo XX. Publicó ensayos breves, cuentos y poemas. Su obra, fundamental en la literatura y en el pensamiento universal, y que ha sido objeto de minuciosos análisis y de múltiples interpretaciones.

La tarea del arte es transformar lo que nos ocurre contínuamente en algo que pueda perdurar en la memoria de la gente

Borges traductor

A la edad de 11 años, tradujo a Oscar Wilde.121 Borges creía que la traducción podía superar al original y que la alternativa y potencialmente contradictoria revisión del original podía ser igualmente válida, más aún, que el original o la traducción literal no tenía porqué ser fiel a la traducción. A lo largo de su vida, tradujo entre otros, Edgar Allan Poe, Franz Kafka, James Joyce, Hermann Hesse, Rudyard Kipling, Herman Melville, André Gide, William Faulkner, Walt Whitman, Virginia Woolf, Henri Michaux, Jack London, Gustav Meyrink,Novalis, Marcel Schwob, George Bernard Shaw, May Sinclair, Jonathan Swift, H. G. Wells y G. K. Chesterton

Utopía del conocimiento

El pensamiento utópico de Borges respecto al conocimiento universal, libre y autónomo, ha sido considerado premonitorio sbobre la aparición de Internet, el word wide web y la wikipedia.

Refiriéndose al concepto de autoría, Borges no consideraba el individuo como un único autor, ya que contemplaba la labor de un escritor como una pequeña contribución que parte originariamente de una inmensa herencia cultural.

En los hábitos literarios también es todopoderosa la idea de un sujeto único. Es raro que los libros estén firmados. No existe el concepto de plagio: se ha establecido que todas las obras son obra de un solo autor, que es intemporal y es anónimo. Borges (1974, p. 439)

info: wikipedia

La loteria de Babilonia

Finalmente adjuntamos un cuento de 4 hojas de Borges,  donde se relata la historia de un pueblo que desea ser gobernado por el azar y donde se plantean cuestiones, como el hecho que la condición humana impide determinar por naturaleza sistemas perfectos.

La loteria de Babilonia (pdf)

Anuncios

Manuel Delgado

Mesa redonda de Manuel Delgado Ruiz, Mario Gaviria Labarta y Eduardo Córdoba Oronoz y donde Delgado interviene y reflexiona extensamente en torno a las relaciones de religiosidad, arte, cultura y sociedad

Manuel Delgado és licenciado en Historia del Arte por la Universidad de Barcelona y doctor en Antropología por la misma universidad.

Realizó estudios de tercer ciclo en la Section de Sciences Religieuses de l’École Pratique des Hautes Études, en la Sorbona de París. Desde 1986 es profesor titular de antropología religiosa en el Departamento de Antropología Social de la Universidad de Barcelona (UB). Es director de las colecciones “Biblioteca del Ciudadano” en Ediciones Bellaterra y “Breus clàssics de l’antropologia”, en la Editorial Icaria.

Sigue leyendo

Manuel Castells

Entrevista a Manuel Castells emesa el juny de 2013 i enregistrada a Barcelona.
També participen a l’entrevista Imma Tubella, Mertixell Roca y Marina Subirachs.

Manuel Castells Oliván (Hellín, 1942) és un sociòleg i professor d’universitat català d’origen castellanomanxec, catedràtic de Sociologia i d’Urbanisme a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, i director de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya.

Biografia

Va estar exiliat per la dictadura de Francisco Franco i es va establir a París, on va estudiar Sociologia amb Alain Touraine. A vint-i-quatre anys es va convertir en el professor més jove de la Universitat de París.

Va ser en les seves classes en què Daniel Cohn-Bendit i altres estudiants van iniciar el Maig Francès de 1968. Per aquest motiu, va ser expulsat de França i es va traslladar als Estats Units, on es va centrar en el desenvolupament de tecnologies de la informació i el seu impacte social.

Durant els darrers vint anys, ha portat a terme una àmplia recerca en la qual relaciona l’evolució econòmica i les transformacions polítiques, socials i culturals en el marc d’una teoria integral de la informació, l’exemple més clar de la qual pot ser el Projecte Internet Catalunya, que ell mateix coordina.

Els resultats del seu treball es recullen en la trilogia L’era de la informació, traduïda a diversos idiomes, i encimbellada per Anthony Giddens, assessor de Tony Blair, al nivell dels esforços explicatius que Marx o Max Weber van fer per a interpretar la societat industrial (el mateix Castells compara la seva obra, en la qual no hi ha cap concepte ex novo i propi, a la de Max Weber, que “va inventar” molts dels conceptes utilitzats per la sociologia contemporània); si bé altres autors, més crítics, la consideren una obra banal que es limita a fer un voluminós resum de les obres d‘Alvin Toffler, Yoneji Masuda, John Naisbitt, Saskia Sassen, James Martin i molts altres, coneguts i desconeguts, que seria llarg citar.

El que sí que sembla un fet és que Castells és actualment un dels autors de referència en el camp de l’estudi de la societat de la informació.

L’any 2001 va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Castella – la Manxa, i el 2006 ho ha estat per l’Escola Politècnica Federal de Lausana (Suïssa). Actualment resideix a Califòrnia i Barcelona i està casat amb Emma Kiselyova. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2011 la medalla Erasmus de l’Academia Europaea. El 2012 va rebre el premi Holberg per la seva contribució al camp de la sociologia.

font: vikipédia

 

Barcelona esnob: Nous semàfors per que sí.

Lalcalde esnob Hereu contemplant la fisis

Tenim un mal costum en aquest pais que és el de la destrucció com a remei a tots els mals, i resulta que aquest mètode no procura un canvi de la profunditat que s’espera dels que adopten aquesta estratègia de “voler fer net.”

Jo estic sorprés diariament de les estupideses que tenim que aguantar de tios que pensen que la gent és imbècil. A Barcelona no parem de patir aquest costum. Sense anar més lluny, l’alcaldia de Barcelona ara ha decidit canviar tots els semàfors de la ciutat per que sí. Per una qüestió de moda, de canvi, pel canvi. Què no van be els semàfors que hi han pels carrers de la ciutat? La resposta és que van com han d’anar. Les llumetes s’encenen quant s’han d’encendre. Són fàcils de desmuntar. Són resistents… Ells ens diuen que els nous tenen la tecnologia LED que estalvia consum elèctric. I podeu preguntar-vos…No es poden canviar les bombetes tradicionals per les noves llums LEDs als que ja estan posats? La resposta d’un servidor que s’hi dedica a canviar òptiques de dilluns a divendres pels matins dels semàfor per tot Terrassa (que per cert, són de nou disseny i són horribles de desmuntar, tant com el símbol del vianants que és una broma als terrassencs…)  és: sí. És poden fer servir els leds amb els semàfors que hi ha ara. Aleshores, per què canviar els semàfors??

La resposta podria ser que l’alcalde i tots els que componen l’equip municipal són inútils al no poder pensar amb aquesta llògica, ja que si a casa seva canvien els llums pensant que les bombetes de baix consum no són compatibles amb la rosca de les bombetes incandescents tradicionals és que són una colla d’estúpids a l’intel.lecte més bàsic.

Visca Barcelona esnob!!

Notícia d’europa press

Futuro perfecto

Siendo pequeño recuerdo a mis sufridores padres explicarme las lecciones de historia y acompañarme en la ardua actividad que es el estudio para un niño. Realmente “estudiar” para un niño no es agradable.

En aquellos entonces uno no entiende ese esfuerzo de entendimiento que continuamente se le exige y no encuentra aplicaciones de ningún tipo a la vida que vive. Recuerdo que me gustaba jugar a fútbol (lo hacía fatal, por cierto), jugar a policías y ladrones, y escuchar música…como a tantos…

Tener interés fue a partes iguales una cuestión de instrucción en hacer actos de fe por un lado, y curiosidad inherente a la raza humana por otro. Los años pasaron y continué estudiando ya no por obligación, sino por curiosidad. En todo este camino he notado que poco a poco el entorno se ido parando. El movimiento de uno mismo se mantiene constante mientras que todo lo que parecía moverse con dinamismo se va parando sin saber el por qué. Al final lo extraño es habitual.

Parece que en el rigor de la experiencia y la consecuente madurez que otorga el paso de los años tiene que cimentar nuestra percepción de la vida pero en realidad pasa todo lo contrario. El tiempo pasa y el sentimiento de perplejidad va in crescendo. Igual como cuando era niño y empezaba mis primeras clases.