El passat dimarts vaig anar a veure una de les múltiples formacions del baterista Paal Nilssen-Love. Els OFFONOFF van venir a Barcelona gràcies a Arcoyflecha i encetant la gira Europea que els portarà a visitar França, Alemanya, Suïssa i Holanda. La formació de trio es composa pel ja esmentat Paal Nilssen-Love, Massimo Pupillo i Terri Ex.  A la pàgina del myspace (on es pot escoltar un tema del seu disc «Clash» editat per SmallTown Superjazz) us podeu fer una idea de la barbaritat sonora que es va viure el dimarts.

Jo vaig arribar d’hora. Encara no havien obert les portes de la sala i vaig pendre’m una cervesa al bar del costat on estaben casualment els músics dempeus i fent un entrepà amb unes copes de vi.  Xerraven amb les noies de la promotora distesament amb anglès.  En Paal era el més comunicador.  De tota manera no escapàven de la contenció nord-europea  que tant ens sobta als íbers.  Cridava l’atenció la tranquilitat que hi havia.  De fet era impossible endevinar amb aquella estampa el que passaria uns minuts més tard al subsòl de la sala annexa.

Van passar els minuts i van venir els amics amb els quals havia quedat. Vaig avisar a tothom que vaig poder. Estava convençut que podia ser una actuació memorable. Entre cerveses i mentre el bar s’omplia amb gent que també venia a veure el concert, a una parella que no tenia entrada i tampoc tenia coneixement de l’esdeveniment la vam convèncer per baixar als inferns amb la promesa que no seria possible avorrir-se ni quedar-se indiferent.

Jo vaig escapar-me una mica abans per entrar a la sala i veure els teloners «Bèstia ferida«. Només vaig veure la darrera cançó. És una formació molt interessant i il·lustra a la perfecció el corrent estilístic alernatiu i de música experimental que s’està vivint en aquests moments i d’una manera tant potent a la ciutat de Barcelona. Va ser el preludi de prop d’una hora de barbaritat dels OFFONOFF. Només van parar una vegada en mig concert i ves a saber si per desgast físic.

Al final del concert satisfacció generalitzada si no revelació divina. I és que els meus amics avesats a escoltar i tocar música, em van agrair la meva recomanació amb una cara d’haver tingut la primera experiència sexual.  Fins i tot, la noia de la parella que vam convèncer a entrar li va quedar aquesta cara.  Al noi crec que li va quedar la cara d’haver presenciat com la seva companya havia tingut la experiència sexual amb uns altres.

Monstruositat i bellesa al límit de la musicalitat punk, jazz i de tot plegat.

Abans de postejar un video dels OFFONOFF permeteu-me posar-hi un altre que alguna cosa té a veure.